Al margen de la discusión sobre si la SGAE es algo "bueno" o tan solo un conglomerado financiero que defiende los intereses de los que mas dinero aportan al conglomerado (de hecho los que tienen más poder de voto en las decisiones de la SGAE son los socios que aportan más dinero)... es decir... al margen de esto.... heh :
PROCLAMO LO SIGUIENTE
Según un email privado que he recibido del Jefe de la oficina del registro de la propiedad intelectual de Barcelona... TODA, absolutamente TODA la música existente.. y todos los sonidos presentes en la naturaleza son transcribibles a partitura ...
Partiendo de esta base y del artículo 14 del reglamento del registro (aprovado por Real decreto 733/1993, de 14 de mayo) es necesaria una partitura en clave de Sol y en clave de Fa para registrar CUALQUIER OBRA MUSICAL CON O SIN LETRA.
Toma!!! nos han jodido.....
paso a copiar+pegar el email de esta persona... que está en catalán y que me molestaré a traducirlo más adelante, quizás.
Alguien escribió:
Benvolgut ,
Com ja varen demostrar Artur Honeger, Olivier Messianen Shostakovitch, i, fins i tot abans Pierre Passareau, Luca Marencio, Antonio de Cabezón, Vivaldi (la seva mateixa peça "les estacions" conté trons i pluja descrita, aixó si, per instruments convencionals), els sons de la naturalesa, tots els sons de la naturalesa es poden transcriure en partitura.
La veritat és que a nosaltres ens encantaria poder acceptar les obres musicals en CD’s, cintes, fitxers Midi, o qualsevol altre suport que ens permetés la seva audició immediata.
Tanmateix l’article 14 del reglament del registre (aprovat pel Reial decret 733/1993, de 14 de maig) demana que es presenti una partitura en clau de sol i de fa. No sabria dir les raons exactes d’aquesta exigència (no vaig ser jo ni sé qui és) però me les puc imaginar:
Tenim la obligació de donar prova de l’existència de la vostra obra durant la seva vida i 70 anys més. Creu que els suports magnètics, siguin analògics (cinta de casset) o digitals (CD o MP3) existiran en aquelles dates? Creu que existiran d’aquí 10 anys? I els programes per arrencar-los? Existiran? Fa dies, per televisió, informaven de l’existència d’un fong que destrueix el CD. I crec que va ser l’empresa Hungaroton la que va tenir problemes perquè un altra fong oxidava el CD i es perdia la informació. Les cintes magnètiques (siguin de CD, siguin de casset) es deterioren per la humitat, la temperatura o els camps magnètics. I requereixen uns aparells per fer tangible la informació que hi encabeixen. En canvi la partitura no requereix mes que ulls per llegir-la (i, està clar, el coneixement de l’idioma musical per escriure-la o llegir-la).Creu que els aparells lectors de suports informàtics o mecànics (gravadors de cintes) que existeixen avui dia existiran d’aquí pocs anys? Creu que l’administració que gestiona aquest registre te capacitat econòmica per adquirir lector de qualsevol tipus de suports (Cintes masters bobines magnètiques targes de 2megas, floopis, vinils, discos de pedra, microfilms i milers d’altres suports)? Això implicaria que estaria obligada a tenir tants lectors i reproductors (per fer-ne còpies quan ho demani l’autor o un jutge) com hi hagi en el mon. I creguim que no hi ha organisme administratiu ni empresa (per poderosa que sigui) que tingui aquesta possibilitat.
Les universitats i els estudis professionals tenen uns mitjans sofisticadissims amb una aparells molt cars i especialitzats, i, fins i tot a voltes ens apareixen amb suports inventats per ells o amb transformacions efectuades per elles. I està clar que sempre pretenen que els acceptem. pot ser podria el reglament ser més flexible i admetre uns standars però no ho fa. Per això nosaltres admetem com a complementari el suport magnètic. no podem fer altra cosa (i fins i tot no està clar que això ho puguem fer.
Be no vull aclaparar-lo amb les meves explicacions que l’únic que pretenen és informar-lo.
El cas és que per registrar una cançó cal portar una partitura (en clau de sol o de fa) on es transcribeixi la melodia i l’acompanyament/s. Si te lletra pot posar-la sota la clau o pentagrama de la melodia i, a més, afegir-la com si fos un poema al davant o el darrera. Ha de portar-la enquadernada (amb unes tapes i amb les fulles juntes, be grapades, amb espiral o canutillo) i a la portada posi el nom de l’autor de la lletra i de la música (no dels intèrprets). Admetem que porti com complementari (no pot excloure la presentació en partitura sinó complementar-la) la gravació en casset o CD. Porti la fotocòpia de DNI i li farem emplenar uns impresos i pagar una taxa de 3’90 € per cada obra que es registris. Si no pot venir, cal que signi una autorització a qui presenti la documentació en el seu nom.
Una darrera consideració: el requisit de la partitura no era abans un requisit insalvable perquè sempre se li podia demanar a qui coneixia aquest llenguatge, que fes la transcripció. Ara, amb la proliferació dels programes de midi connectats a un ordinador, aquest obstacle és pràcticament inexistent.
I a més, com he dit abans tot, fins i tot els sorolls de la naturalesa, es poden transcriure en una partitura. La llàstima és que no ens hagin ensenyat a tots aquest idioma.
Santi Orós Muruzábal
Cap del
). (Hay algunos otros elementos 'melódicos' más 
). Los 'ruidos' breves y los 'golpes' se podrían describir como si se tratara de percusión perfectamente. Puede que sea algo totalmente subjetivo, pero creo que no sería demasiado descabellado escribir algo así.
(aunque tampoco he visto casi ninguna partitura de música contemporánea como para asegurarlo) 
