El moment Catalunya
http://www.ara.cat/opinio/moment-Catalunya_0_1883811743.html
Alguien escribió:
El següent pas que es faci marcarà el curs de les coses. I vull dir clarament que, en la meva opinió, ara no és el moment d’una declaració unilateral d’independència, que només es podria plantejar des d’una posició de força que l’independentisme encara no té i en unes circumstàncies internacionals a les quals encara no s’ha arribat. En primer lloc, perquè per molt bé que anés la jornada de l’1 d’octubre, és evident que el referèndum no va reunir les condicions apropiades per poder afirmar que una sòlida majoria de catalans estan a favor de la independència. No atorga la legitimitat imprescindible, ni dins ni fora de Catalunya, per donar pas a una cosa tan seriosa com una declaració d’independència, ni hi ha les condicions perquè, després de fer-ho, aquesta proclamació fos efectiva. És més, la declaració unilateral no només plantejaria un problema de legitimitat, sinó que tampoc no compliria el que estableix la dubtosa legalitat que va aprovar el Parlament de Catalunya en les tristes sessions dels dies 6 i 7 de setembre. No es produiria, com preveu la llei, després que la Sindicatura Electoral hagués certificat els resultats, per la simple raó que els seus membres van decidir plegar, i els que els van certificar ho van fer en unes condicions molt diferents de les establertes en la llei. De manera que les circumstàncies brinden una magnífica oportunitat a les autoritats del país per, una vegada celebrat i enaltit l’èxit polític que va suposar la jornada de l’1 d’octubre, reconèixer que aquest no és encara el referèndum, i tancar decorosament el trist capítol que es va obrir al Parlament els dies 6 i 7 de setembre.
En segon lloc, perquè no hem de confondre simpatia internacional amb compromís real i efectiu amb la nostra causa. Una declaració unilateral d’independència faria retrocedir tot el que s’ha guanyat en les darreres setmanes (sobretot, en els darrers dies) en simpatia internacional. No ens enganyem, el món no sortirà a defensar-nos quan vagin mal dades i no veu amb especial simpatia, sinó més aviat el contrari, la independència de Catalunya. Ara bé, una altra cosa és que, si fem les coses ben fetes, les opinions públiques, no els estats de moment, puguin anar-se posant del nostre costat en el conflicte Catalunya-Espanya i que, a poc a poc, es vagi estenent la idea que l’única solució que té tot plegat és fer un referèndum amb totes les de la llei. Aquí és on som forts i cap aquí és on cal portar les coses. Només guanyarem aquesta batalla si aconseguim que al final l’àrbitre sigui la comunitat internacional i no les institucions de l’Estat.
En tercer lloc, perquè la força de Catalunya en aquest conflicte es troba en el 80% de la societat catalana, que pensa que hi ha d’haver un canvi radical en les relacions entre Catalunya i Espanya (i, de passada, ha anat acumulant un rebuig creixent respecte a les institucions, totes, des de la més alta, de l’Estat). Molts d’aquests ciutadans són independentistes, però no tots. I seria un error dividir aquest bloc quan encara hi ha una llarga part del trajecte que caldrà fer junts. Per cert, també en aquest cas el punt en què som forts és la celebració d’un referèndum amb totes les de la llei. Els comuns, que fa només pocs mesos eren acusats de tebis, en el millor dels casos, i de traïdors pels sectors més exaltats de l’independentisme, han demostrat ser un component imprescindible a l’hora de donar legitimitat al bloc i d’eixamplar el suport social a la causa. També per aquesta raó seria un error aprovar una declaració unilateral d’independència que fracturaria aquest bloc i encongiria de manera molt notable la base de suport a les iniciatives del Govern.
El independentismo esta ignorando a millones de catalanes que no son independentistas... la desastrosa respuesta del Estado al 1O les acerco a las tesis indepes, pero no los hizo independentistas. La DUI será un desastre para España pero ya lo está siendo para la sociedad catalana.
Es posible que pudiese aprovecharse este proceso para empujar al estado a aceptar un referéndum legítimo. Algo que será largo y costoso. Pero parece que Puigdemort prefiere más violencia estatal para acelerar el proceso.
Barcelona será el Ulster... ya, pero el Ulster sigue sigue siendo UK y el coste lo pagaremos todos. Es una locura.
